Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947
|
111.
Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font
Fitxes de l'Optimot
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]
|
|
112.
Funcions de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
que no hi ha diftong
En situacions en què la i o la u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]
|
|
113.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
|
|
114.
Mots derivats per prefixació i compostos: accentuació / 'superfí', 'superbò', 'usdefruit', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
[...]
|
|
115.
Ús de la partícula com per indicar exemples / com o com ara?
Font
Fitxes de l'Optimot
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple:
Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.
Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
|
|
116.
'marededeu' o 'mare de Déu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
|
|
117.
'Palma de Mallorca' o 'Palma'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Actualment, el topònim oficial de la capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
|
|
118.
topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.
[...]
|
|
119.
'dret a' o 'dret de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
|
|
120.
'guanyar per' o 'guanyar de'? / 'perdre per' o 'perdre de'? / Verbs amb complement de mesura
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
|
